En el festivo día de la mujer trabajadora, que se pretende por el sistema del biparrtido y todos felices amorfo, lúdico paellero e interclasista, el video muestra que, pese a la identificación por el género y las macromeriendas y celebraciones adocenadas, amenizadas y mantenidas por concejales y alcaldes profiden, aún existen las ideologías.. Menos mal!!
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=jSv3qT1glrY&feature=youtu.be]
(1481)
La PPlàndia blavenciana està dels nervis. Entremig d’un foc creuat entre la minsa intentona democratitzadora de la transparència i el foc dels propis pepons de la metròpoli colonitzadora.
Sé, i hem comentat esporàdicament, de la vostra idea global del conflicte.
Però vos recorde vagament les paraules de Galeano sobre que és molt revolucionari fer multitud de petites coses insignificants per anònims des de multitud de llocs esparsos en el món que caminen en una mateixa direcció.
L’actitud de Mònica, amb l’accent en català, Joan, avui a Les Corts no és menys ‘social’ que l’actitud que José(p) Martí (era fill d’una família del carrer de la tapineria prop de ma casa) front el colonialisme español, o la de Castro, Guevara, etc. davant d’un Batista.
La imatge d’avui del vídeo m’ha rememorat el passatge, no sé si bé de la pel·li Macbeth (interpretat per Richard Burton), on en entrar ell, el saxó col·laboracionista, i el rei normand amb les tropes dels Normands a Saxònia li prega que siga benèvol amb la població acabada de conquerir per a iniciar un camí tots junts i el rei (interpretat per Peter O’toole ) li diu, que el que cal ara és corrompre els saxons, i que es barallen entre ells per tal d’afeblir-los.
L’actitud universal d’un humà és la d’estar sempre al costat dels febles allà on sigues. L’actitud d’un Paine als Estats Units naixents, la de Jefferson ’embolicant-se’ públicament amb una dona negra i esclava en ple segle XVIII, d’un Guevara recorrent tota sudamèrica, no són sols actituds patriòtiques. Això ho pot pensar certa psedoprogressia jacobina ancorada al segle XIX. Copiosa entre nosaltres. Certament, crec que «un patriota, és un idiota» però no hi ha cap altra possibilitat de fer-ho altrament dins d’una colònia a l’ús.
Les persones actuem holistícament, mai des de disseccions «prerracionalistes» unidireccionals provinents del segle de les llums, a risc de caure en uns resultats poc eficients en l’actualitat a força de sectarisme.
Cordialment Joan, Seve, & Co.
D’acord al 1000% en el que dius. Amic, potser no has filat fi en la finalitat del comentari; la denúncia «jocosa» del pretés interclasisme mitjançant la celebració de l’efemèride de l’agrupació humana i intersocial per el gènere sexual.. D’altra banda, encara que escric en castellà, per a evitar la confussió, t’aclareixc que als 16 anys ja militava a GS.. (després seria a AC, UPV, BLOC..). Si coneixes la intrahistòria de la política al PV i a la transició «democràtica» (et recomane tots els colors del roig de l’enyorat J.V. Marqués) i consideres qué era GS, pots tràure conclusions més afinades.
Un abraç be fort.
Estimat Joni:
Tens raó en haver-me escorat fora de la denúncia jocosa. A mi l’espanyol no em molesta gens. Fins i tot sóc de la deiva de que s’hem d’indepenitzar d’España en español i això ho he exposat en múltiples llocs d’abertzales nostrats davant del seu estupor. Tot es pot dir en qualsevol idioma i tindre el mateix efecte. I si mirem en les societats ’emancipades’ nacionalment del mal anomenat ‘primer món’ (primer en saber fer de l’explotació humana a distància?) s’ho han fet amb l’idioma colonitzador, tret d’excepcions puntuals com Txèquia, Polònia, etc. Germania Socialista sé què era i com perdura l’esperit vostre entre nosaltres.
El meu simplement era un avís de no perdre de vista que pensem global però la pràctica és arran d’allà on som. Ja que hem entrat en biografies: sóc fill de families immigrades vingudes des d’España al vostre país i societat. Lo fàcil per a mi era posar-me del costat dels españols, però la universalitat em diu que els catalans sou els febles en aquesta batalla, part del combat global. I sent, ara, haver-te fet a tu el comentari perquè quan llegisc els ‘gurús’ esquerrans com Pascual Serrano i companyia, em quede desagradablement astorat. La ideologia pot ser ben diferent però el seu galliner mental el mateix que el de Fraga, Franco i companyia. L’imperialisme de Rússia perviu a través d’una idea universal a traves de la mutació boltxevic. S’ha de tindre uns collons coma llimes per a denunciar «La ideologia alemanya», sent alemany com féu Karl Marx. I, aleshores, és quan els ‘progres’ espanyols em semblen eununcs.
Una abraçada enorme Joni.