Los policías, ejerciendo el pluriempleo como educadores, les «enseñan» como ser ciudadanos de pro en el futuro, cómo aceptar las circunstancias (paro, recortes en la enseñanza, falta de futuro profesional) y el orden establecido con resignación cristiana; moral o inducida por la porra..
pinchar aquí para ver el vídeo
Y ahí va una imagen de cómo imparten las clases..
(1793)
Related Posts
Pero quién paga a estos hombres sus sueldos y sus porras?
La historia interminable.. Cómo es posible que paguemos el sueldo a estos tipos?
El Fascismo del IV Reich USA y sus tentáculos comerciales; prohibido viajar a Cuba..
Cómo «salvarnos» de «Salvados»..
Las tribulaciones de Zapatero: pelando patatas.. 
Asesinato legal, colateral.. El caso del soldado Manning, o cómo matar al mensajero..
Done fe de que feia anys que no veia tanta violència. Una cosa era córrer davant dels grisos i una altra lo que he vist baix de ma casa. Tinc l’institut escassos 50 metres. Puntellons a les cames dels nanos per a trencar-los-les o els meniscs. Encerclant-los i deixar una minoria dins de cercles menuts i començar a ‘cascar-los’ amb una violència que no recorde ni en temps dels ’70. Ha estat brutal directament. Els volen acollonar «preventivament». Ja no sé si l’exportanveu del Consell vol demostrar que ella pot ser tan salvatge com qualsevol altre. M’ha recordar aquella fillassa de «sa mare i son pare» Julia Valdecasas de l’època d’Aznar a BCN. Quin odi desprenien els ‘blaus’ avui i ahir.
El meu amic Vicent Partal ha fet un editorial amb molt de fondo:
«Per què tanta violència a València?
La càrrega desproporcionada de la policia espanyola contra els estudiants del Lluís Vives no em sembla una anècdota qualsevol, perquè arriba en un moment assenyalat, quan el PP comença a passar moltes dificultats per la corrupció; però també perquè lliga amb una seqüència històrica que impressiona.
Fa anys que em demane per quin motiu a València l’extrema dreta té més permissivitat que enlloc, i com és que la policia de València té sempre les actituds més antidemocràtiques. Podríem pensar que és una simple casualitat o una espècie de tret sociològic. Però, si mirem les dades i repassem els fets, se’ns traça una línia que és molt difícil de no veure.
Per exemple, és difícil de no veure que hi ha 26.300 morts republicans en les fosses comunes del cementeri de València, assassinats entre el primer d’abril del 1939 i el 31 de desembre del 1945: 26.300 valencians assassinats sense juí. I també és difícil de no fer la comparació i observar que, en el mateix període, a tot el Principat foren assassinats 3.338 individus i a Madrid,’solament’ 3.424. La diferència esborrona.
Durant el franquisme la repressió va continuar essent enorme també al País Valencià, si fa no fa com a tot arreu. En canvi, en la transició l’estatística es torna a disparar. L’actuació de l’extrema dreta i la repressió arriben a extrems incomparables amb cap altre lloc de l’estat, tret del País Basc. La famosa ‘batalla de València’ fou, en realitat, una agressió sense precedents en un estat democràtic, en què es va combinar d’una manera molt organitzada la violència de masses feixista, la repressió estatal i els atemptats selectius i altament simbòlics, com els que es feren contra Manuel Sanchis Guarner o Joan Fuster –atemptats dels quals mai no s’ha investigat qui els cometé.
Després d’aquells anys terribles els valencians hem sofert molta violència de baixa intensitat o no tan baixa. Agressions constants a seus de partits polítics, sindicats o associacions culturals, per un costat. L’assassinat de Guillem Agulló i les repetides mostres de prepotència dels grupuscles d’extrema dreta, per un altre. Agressions i violència posada en relleu per estudis europeus que acrediten que som un dels territoris de la Unió on la violència política de l’extrema dreta és més tolerada.
I tot això sense oblidar un fet, que no crec que siga gens anecdòtic: que els únics ciutadans de l’estat que van veure els tancs a les portes de casa el 23-F fórem els valencians. I us assegure que és una imatge difícil d’oblidar.
Tot això són casualitats? És casual que ahir la policia atacara amb tanta violència uns xiquets que protagonitzen una de les grans protestes contra la política del PP? És casual que el nostre país es tese d’aquesta manera, just quan torna a emergir la crispació dels de sempre, clarament exemplificada per l’esperpèntica actitud, despús-ahir, del president de les Corts?
Em costa molt de creure-ho. Jo més aviat diria que algú sap prou bé que el País Valencià és el fidel que marca vers on s’inclina la balança. I que aquest algú està disposat a fer tot allò que calga perquè no se li escape, perquè no ens escapem. Com feren el 1939, com feren el 1979, com feren el 1981…»
PS: amic Joan, em sembla que estem en l’ull de l’huracà d’algú. Una abraçada.
Cert, amic.. Els efectes, però, ahí hi són.. Per esbrinar els motius de tanta salvajada injusta en uns estats dominats pels falsimedis, hi ha que anar a la sociologia política o al B.Dylan de la resposta en el vent.. en el vent de iniquitat que recorre el mon ja fa molts anys, en l’estaca de Llach de la que cal tirar cada dia..
Salut
Joan, tengo desgarrada el alma, la voz ronca, y una gran sensación de impotencia, hace tiempo que vengo manifestando, tanto en mi blog, como en comentarios en otros foros, IDP, La Mosca Roja etc. que NOS HAN GANADO, pero su victoria esta fechada en el 18 de Julio de 1939, el poder nunca lo han perdido, solo como camaleones se han ido camuflando y como en la teoría de la evolución de Darwin, se han ido adaptando a los nuevos tiempos, pero son los mismos, con todo el poder en sus manos, el legislativo, el judicial, el financiero, La Iglesia, los medios de comunicación etc. En una ocasión La Mosca Roja, me confesó que aún quedaba un 20 por cien para la esperanza, yo creo que no queda nada. Estuve presente en la concentración de Ayer y por ese motivo, cada vez soy más pesimista.
Un Abrazo
De acuerdo, amigo, totalmente y eso ya lo dije, a las claras y aún más entre líneas, en:
http://joanmarti.wordpress.com/2012/01/16/fraga-ha-muerto-su-estado-vive/
Es la historia de siempre actualizada a los tiempos que corren; elites políticas y mediáticas + aparato legal, jueces y policía al servicio de los de siempre, para imponer «su» sistema por la persuasión/manipulación o por la porra, de modo que si uno no funciona usan el otro. Al ser las contradicciones ya tan radicales, creo que poco a poco la manipulación irá decayendo y nos esperan tiempos de porra..
Un abrazo
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/215611
http://a7.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/425913_385374724810579_100000141647130_1657554_621968006_n.jpg
No sé com poden ir que no duien els policies plaques d’identificació. Vos en mostre una en la foto. I deia nítidament: «NO SE OS PUEDE DEJAR SOLOS»